Conclusions mini-activitat 2.1 Pac 2

Per segona vegada a la UOC –la primera , a “Disseny i innovació educativa”- sento que una assignatura està plantejada de forma significativa, és a dir que les activitats em van portant de forma fluida –però dura per mi per la pròpia dificultat tecnològica- a un canvi de conceptes, on la construcció de coneixements és el signe identitari de l’aprenentatge, i no la pura transmissió de coneixements que m’aporta ben poc a l’aprenentatge de conceptes, procediments i actituds de forma profunda. Les activitats d’EA - i realment ho són- estan contextualitzades, i porten a la reflexió de forma activa, constructiva i col·laborativa. Aquest modelatge m’ha portat a redescobrir noves formes didàctiques d’ensenyar –la construcció de models mentals a través de la tecnologia- , que inciten a abandonar les resistències respecte a la tecnologia, provocades per judicis previs o mites. Malgrat tot, he de dir que em segueix donant por la tecnologia, i ara no parlo del seu potencial perill en mans no adequades, sinó de la manca de pràctica personal que em porta a bloquejar-me i dispersar-me sovint quan he de realitzar les activitats. He de dir per exemple que no he pogut gaudir suficientment dels treball dels companys, malgrat demanar ajut, perquè puc obrir els seus mapes conceptuals. Però aquestes dificultats m’han portat a desitjar formar-me en aquest senti, més endavant quan acabi els estudis de psicopedagogia.
D’altra banda, el descobriment de la corrent CTS m’ha enriquit molt personalment, ja que ha reforçat la meva ideologia social, però al mateix temps l’ha fet madurar: la tecnologia és desitjable si està al servei de la identitat individual i social. En aquest sentit, m’he submergit en pàgines web d’Internet, descobrint amb plaer, la constatació d’aquesta corrent en forma de tesi, estudis, investigacions, etc. En una d’elles, l’ historiadora de la tecnologia i responsable del programa CTS de Massachussets, Rosalind Williams (2003), exposa la perillosa relació entre la tecnologia i el terrorisme, és a dir les contradiccions del propi sistema social respecte a la tecnologia i societat, les quals qüestionen els seguidors de la corrent CTS.
“[..] la emergencia de un nuevo mundo, un híbrido de "naturaleza" y "tecnología", un mundo que los humanos hemos creado y que, en consecuencia, exhibe todas las imperfecciones y defectos, así como la fortaleza de la humanidad. Este mundo había emergido fruto de una larga y noble lucha para "conquistar la naturaleza", para crear un hábitat más seguro y prometedor para la existencia humana. Lo que estamos descubriendo, sin embargo, es que el proyecto para controlar la naturaleza crea, a su vez, otras vulnerabilidades. La "segunda naturaleza" que estamos creando está plagada de cosas impredecibles y riesgos, más aún si seguimos construyendo, capa tras capa, sistemas tecnológicos que interactúan con mayor complejidad entre sí [..].”
Rosalind Williams (2003) “La tecnología en un mundo peligroso y acontecimientos actuales desde una perspectiva científica, tecnológica y social”.
En resum, situar-se en aquesta posició tecnològica no és fàcil, però indispensable, per promoure el canvi conceptual de la societat, respecte a aquestes qüestions que ens planteja Rosalind Williams en el seu treball.